Veles e vents

Avui caldrà que empre la meua llengua materna, ja que és el que escau si pretenc evocar al gran Ausiàs March.

Aquest cavaller i poeta valencià naixquè a Gandia l’any 1397. Va participar les expedicions militars del rei Alfons el Magnànim durant l’època en la qual la Corona d’Aragó dominava el Mediterrani occidental. Còrsega, Cerdanya, Sicília, Atenes i Neopàtria... Desprès de destacar-se en nombroses campanyes, Ausiàs va assolir el títol de falconer reial. D’aquesta manera, arribà a ser un dels nobles més influients de tot el regne.
Finalment es retirà a viure a Gandia, on va tindre una desordenada vida amorosa.

Però sens dubte, va ser la lírica el veritable camp on destacà Ausiàs March. Ell fou el primer poeta en emprar la seua llengua per a escriure, en el context d’una època en la qual imperava la lírica trovadoresca, sempre redactada en llengua occitana. A més a més, les protagonistes dels seus poemes ja no son les midons (“la meua senyora”) de la lírica occitana, és a dir, figures femenines idealitzades de manera quasi platònica per l’enamorament; sino que són dones de carn i òs, amb els seus defectes i vicis.

Ausiàs fou un dels tres grans de la literatura catalana durant el Segle d’Or de les lletres valencianes (juntament amb Roís de Corella i Joanot Martorell, també naturals de Gandia).

El seu estil reflectix la intensitat amb la qual es dedicà a viure i amar. Ausiàs estiguè cassat dues vegades, però se li coneixen diverses amants i al menys cinc fills bastards. Tal i com deia ell, “la carn vol la carn”, és a dir, difícilment es pot lliutar envers les passions que ens són naturals.

A tall de conclusió, us deixe amb fragment d’un dels seus poemes més famosos, juntament amb una traducció al castellà. El seu títol és “Veles e vents”, i tracta del viatje de tornada que Ausiàs ha de fer creuant el mar Mediterrani per a tornar a València, on l’espera la seua estimada. Ausiàs demana als vents favorables (Llevant, Xaloc) que li ajuden a tornar sa i estalvi, mentre que als vents desfavorables (Mestre, Ponent) els prega que no bufen amb gaire força.

VELES E VENTS

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
.../...

Amor de vos jo en sent mes que no en sé,
de què la part pijor me'n romandrà;
e de vos sap lo qui sens vos està.
A joc de daus vos acompararé.

Io tem la mort per no ser-vos absent,
perqué amor per mort es anul.lat:
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.

VELAS Y VIENTOS

Velas y vientos cumplan mis deseos,
haciendo caminos dudosos por el mar.
Maestral y poniente contra ellos veo fraguar,
siroco y levante los tienen que ayudar,
con sus amigos griego y mediodía,
haciendo humildes ruegos al viento trasmontanal
para que en su soplar les sea parcial
y que juntos los cinco cumplan mi regreso.
.../...

Amor, de vos yo siento tanto que ni sé,
de lo que la parte peor me quedará,
y de vos sabe el que sin vos está:
al juego de dados os compararé.

Temo la muerte porque os seré ausente,
porque amor, por la muerte, es anulado;
pero no creo que mi querer pueda ser
acabado por tal partida.